jueves, 23 de diciembre de 2010

Olvido

No recuerdo cómo amar
se me olvidó
No recuerdo cómo sonreír
perdí mi sonrisa
No recuerdo cómo soñar
no me quedan sueños
No recuerdo cómo vivir
estoy muerto
No recuerdo cono existir
he perdido mi vida

2 comentarios:

  1. -Cierra los ojos,piensa,

    sueña y hazlo realidad.

    porque tu sonrisa da vida,alegria y felicidad.

    no te pongas triste,valora lo que vales,

    dalo a conocer.

    Con la luna llena todo lo podrás lograr.

    ¡¡¡ dejaté llevar !!!

    ResponderEliminar
  2. Somia que somies, somia que vius,
    perquè els somnis són realitats.
    Avui tens els versos que t'escric
    després de veure els meus somnis realitzats.

    Eres un cel ple d'estels
    i un estel en la meva obscuritat,
    eres un foc que deixa marca,
    la marca meravellosa de l'amistat.


    - Hi ha que tractar de veure la vida més positivament David.

    ResponderEliminar