lunes, 15 de febrero de 2010

Mis tinieblas y tu luz

La luna ha muerto,
las estrellas están apagadas
y con ello, tu amor por mi
se ha desvanecido.
Mi alma perdida anda
por un bosque tenebroso
buscando la luz de tu ser.
Tu ser ha desaparecido,
y con ello mi alma vaga entre tinieblas.
Las tinieblas me empiezan a cautivar,
haz volver tu alma
y mi ser no cederá a la oscuridad.
Tu luz no quiere volver
y así mi ser vivirá entre tinieblas.

4 comentarios:

  1. He de confessar que la poesia que fas em costa, malgrat que la poesia en general m'agrade, però també és cert que cadascú escriu el que vol i pot i ningú pot dir res al respecte.
    Personalment admire la teua valentia, et passaré algun llibre i intercanviem postures, escriu, no pares però llig sempre un poc més....

    ResponderEliminar
  2. Hola, m'agradaria saber qui eres per poder parlar amb tu.

    ResponderEliminar
  3. per l'amor d'un cerdo negre que fas alçat a les 6:19

    ResponderEliminar
  4. Segons açó tu has parlat a les 6:28. Per cert, t'inportaria dir-me qui eres?

    ResponderEliminar